Norma Còmics l'Univers del Còmic.

Entrevista a Pere Joan

jmi | 22 Març, 2007 18:32 | latafanera.cat meneame.net facebook.com google.com technorati.com

En Pere Joan (Palma, 1956) protagonitzà l'exposició Blau i Cendra que pren el nom de la seva darrera obra, Azul y Ceniza, i que recorregué les Illes i ciutats com Madrid de la mà de la Fundació Sa Nostra. El nostre autor es defineix com un "dibuixant que a vegades conta històries" i és considerat un dels autors espanyols més personals. Discret, convençut del que diu, no té por de parlar de la seva obra i ens ho demostra.

P- El teu estil de dibuix es basa en la línia clara i, en el que anomenes línia tova.  

R- Sí, línia tova. A Azul y Ceniza volia fer un còmic una mica fred perquè tot era molt dramàtic, molt potent, i volia que hi hagués una distància. Ho he aconseguit amb els enquadraments però el dibuix m'ha sortit igualment tou. Dibuix selves que són toves, no són coses rígides, són coses orgàniques. Em surt així.

P- Però vares optar-hi conscientment? 

R- No. Això em surt. I m'agradaria poder dirigir més el dibuix. Per exemple, en els darrers anys se m'ocorren històries que m'agradaria fer amb un dibuix molt realista, però tampoc tenc la capacitat de dibuixar molt realísticament i he d'arribar a un consens. Tenc molt de problemes (rialles) (GRÀFICS).

P- Però els temes no són gens tous...

R- Juc amb les dues coses: els temes són més foscos, menys clars, i els colors són molt clars i lluminosos. Des del punt de vista oriental, seria taoista, i des de l'occidental, seria dialèctic.

P- Azul y Ceniza és la teva darrera obra en còmic publicada. També és la més llarga?

R- Sí. Vaig estar anys i anys per fer-la. Primer, la idea prèvia i recollir idees i documentació. Després, vaig estructurar el guió i hi va haver una pausa. Més tard, vaig posar-me a dibuixar i, com que no tenia costum de fer vinyeta, vinyeta,vinyeta, anava tenint pauses i crisis personals de com ho havia de conduir. Però el guió d'Azul y Ceniza està superestructurat. Vull dir que si hi ha gent que em diu: "Ai, has fet una parida mental teva", encara que ho pareixi, està superestructurat. On tenc crítica és en el dibuix. Tal vegada hauria de fer un altre tipus de dibuix.  La gent em deia: "Per què ho has fet tan gran?" Però, què té que veure la mida? És gran, i  què? Però vistes algunes vinyetes a Dentro de la Viñeta, reproduïdes en petitet, trob que hagués quedat bé. Guanya! Tal vegada, em vaig equivocar de fer-ho gran. Tal vegada hagués estat bé com a més concentrat, m'hagués quedat més francobelga, fins i tot més Chris Ware. La veritat és que em va costar molt dibuixar-ho perquè el guió estava tan tancat que me trobava estret.

Però escriure'l no, vaig gaudir molt d'escriure'l.

P- Quina és la idea bàsica d'Azul y Ceniza?

R- La idea bàsica és: sabent tot el que ha passat en el segle XX i fracassats els grans ideals, molta gent continua pensant que, sacrificant-se, pot canviar les coses i no cerca una sortida racional. El que passa és que en el còmic això no ho he explicitat i molta gent ho ha entès a l'inrevés, pensant que estic d'acord amb tots aquests sacrificis que fa la gent. No ho he explicitat perquè creia que no havia de conduir el lector. En realitat, és un al·legat contra el romanticisme revolucionari. Però he tractat amb respecte tots els personatges perquè moltes coses que apareixen són reals, o de gent que conec personalment, anècdotes que m'han contat, històries que han sortit a premsa o casos històrics. He tractat amb respecte tots els personatges, vull dir amb distància, un distanciament quasi d'en Bertold Brecht, que deia que t'havies de distanciar perquè el lector o l'espectador reflexionàs. Això va ser una de les raons per la que no vaig voler donar el color directe, que ho fes massa intens, sinó un poc fred.  

P- Quins són els teus propers projectes en còmic?

R- El darrer que realment he fet en còmic, a part del que sortirà a NSLM, és un guió per a na Sonia Pulido de més de 80 pàgines. No és estrictament historieta, és narració il·lustrada, que publicarà en Paco Camarassa (Edicions De Ponent).

P- Què inclou l'exposició "Blau i Cendra"? R- Mostres del meu treball en còmic i il·lustració dels darrers 10-12 anys. Fins i tot, dibuixos que no estan fets amb la idea de ser directament publicats. 

Una exposició és la celebració d'una feina, fins i tot encara que dugui un nom com "Blau i Cendra". Com que el meu color és sempre viu i el dibuix celebra coses, és una celebració de la possibilitat de dibuixar i expressar coses. No és una alegria beneita però sí hi ha una satisfacció.

Entrevistat per Jaume Tugores Frau per al quadern de la 12ª fireta de llibres i tebeos

Agitació cultural. | Següent | Anterior | Retroenllaços (0)

 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb